Javier Laganga travesti

Institut Nicolau Copèrnic Corrupció Javier Laganga

Al llarg dels últims dos anys, l’Institut Nicolau Copèrnic de Terrassa ha viscut una tensió pràcticament constant arrel d’unes informacions que indiquen que alguns professors podrien haver cobrat, de forma pressumpta, sobresous provinents de les subvencions que rep el centre gràcies als cursos de Formació Ocupacional. L’Equip Directiu ha rebut acusacions de falta de transparència, d’usar la jerarquització per mantenir-se, d’amenaces, de falta de precisió, d’ús d’informació privada contra alguns companys, de vexacions, de ridiculització, de desvalorització i d’amenaces d’expedient. Per altra banda, direcció acusa alguns profesors d’estar en contra seva i d’estar utilitzant totes les eines possibles per aconseguir la seva dimissió. La possible creació d’una Fundació -amb pressumptament 30.000 euros sobrants dels cursos- que mai es va arribar a posar en marxa va detonar la situació. Josep Ballart, responsable l’Ajuntament al Consell Escolar, va votar a favor en nom de l’administració municipal, com també el director, Javier Laganga, i tres persones més. 15 en van votar en contra. L’Ajuntament nega haver donat el seu vist-i-plau.

Al 2012 a l’IES Nicolau Copèrnic s’impartien cursos de Formació Ocupacional per a aturats a través del SOC. Al febrer del mateix any, el seu director, Javier Laganga, va oferir presumptament quantitats de diners a alguns membres del professorat, i hauria al·legat que el centre gaudia d’una partida de fons de Coordinació de la qual podia disposar arbitràriament. Aquests professors no desenvolupaven cap tasca relacionada amb la Formació Ocupacional. Mica en mica els rumors sobre aquesta qüestió van augmentar.

Al setembre d’aquell any va començar un nou curs i alguns professors van començar a preguntar-li a l’equip directiu sobre aquesta qüestió: què es feia amb les subvencions rebudes pel centre respecte els cursos de Formació Ocupacional. Algunes fonts han informat a infoTalQual que la reacció de direcció va ser insultar a les persones que volien informar-se sobre el tema.

En aquell moment, alguns membres de l’Equip Directiu afirmaven, suposadament, que havien sobrat 30.000 euros de la subvenció rebuda per la Formació Ocupacional i que tenien la intenció de crear una Fundació. Alguns professors van començar a qüestionar-se per què s’havia de fer una fundació privada en un centre públic. La subvenció rebuda per aquests cursos havia de ser invertida obligatòriament en la pròpia formació i no podia sobrar cap quantia econòmica.

Durant els cursos 2010/2011 i 2011/2012 l’Institut va impartir aquests cursos, rebent aproximadament 154.000 euros per any. Un total de 10 cursos diferents a l’any relacionats amb la informàtica que comptaven amb un pressupost de 17.871, 20.424, 7.659, 25.530, 5.106, 17.871, 20.424, 7.659, 25.530 i 5.106 euros. Alguns professors van preguntar  sobre qui cobrava per coordinar directa o indirectament la Formació Ocupacional i l’Equip Directiu hauria començat a perseguir a aquells que preguntaven massa. A més, direcció es disposava a posar en marxa una Fundació per poder gestionar, suposadament, els cursos de Formació Ocupacional, millorar els recursos del centre i donar sortides professionals als alumnes.

Al gener de 2013, en un claustre, van augmentar els rumors relacionats amb actuacions irregulars respecte a aquest tema i diversos professors van demanar informació sobre les persones que han impartit en els cursos de Formació Ocupacional, la seva funció en ells i la quantitat econòmica que van percebre a canvi. El director es va negar a donar aquesta informació acollint-se a la protecció de dades.

En un claustre posterior, el director va reconèixer que diverses persones havien cobrat per la coordinació indirecta d’aquests cursos perquè ell ho havia autoritzat així. En el mateix claustre el cap d’estudis també va reconèixer que ell havia sigut una d’aquestes persones, ja que havia rebut 1.600 € puntuals un mes, que havien sigut invertits en la seva totalitat en instruments de música. Els professors van tornar a preguntar sobre quines funcions han desenvolupat els que han impartit els cursos, el temps de dedicació a aquests i no van rebre cap resposta. El Consell Escolar va aprovar el pressupost de 2013, on es van expressar dubtes sobre la gestió econòmica i el projecte de la Fundació per falta de transparència. Allà es va acordar crear una comissió per poder elaborar els estatuts de la futura fundació.

El 31 de març va dimitir el cap d’estudis, en desacord amb la forma de gestionar el tema dels cursos de la Formació Ocupacional. A més, Eduard Galceran, inspector del centre, es va reunir amb membres del Consell Escolar i amb tot l’Equip Directiu i va elaborar un escrit on es manifestaven les discrepàncies entre professors i equip directiu, tot i que afirmà que “la gestió de la Formació Ocupacional ha sigut totalment legal”. Els professors, per altra banda, van assegurar que havien sigut amenaçats amb ser expedientats.

La comissió estatutària va presentar els estatuts gairebé elaborats de la Fundació sense prèvia discussió.  El 22 de maig un grup de professors es va dirigir al Servei d’Ocupació de Catalunya i va denunciar per escrit davant Inspecció els successos aportant factures de cobraments. Al desembre els van comunicar que les factures estaven correctament justificades.

Posteriorment es va reunir el Consell Escolar per votar els estatuts de la Fundació. Cinc persones van votar a favor, entre elles el representant de l’Ajuntament de Terrassa en el propi consell, i 15 en contra. Per aquest motiu, la Fundació va ser descartada.

En el seu entorn Javier Laganga és definit com a masclista per algunes veus. Inspecció així ho afirma en una resolució oficial, com també un Informe de riscos psicosocials que va ser elaborat per analitzar la situació del centre, on s’afirmava que “té un llenguatge vulgar sexual que pot molestar les dones”.

Els professors que qüestionaven la gestió econòmica del centre podrien haver estat sotmesos a preguntes per tal que no seguissin endavant amb els seus qüestionaments. Ells continuaven afirmant que el director atorgava pagaments de forma discriminada, segons la seva voluntat i van decidir acudir al Departament d’Ensenyament. Alguns professors van voler denunciar assetjament laboral i sexual i els van avisar de que aquestes acusacions es podien girar en contra seva si obrien el protocol. Per aquest motiu van decidir recórrer al Departament de Treball. L’Inspector Espinós no va veure cap relació entre la baixa d’alguns professors i els successos del centre.

Actualment, després d’un any i mig, el tema està estancat i dos interins formen part de l’Equip Directiu. Molts professors continuen sense entendre perquè, gràcies a la Formació Ocupacional, altres companys rebien 90 € per hora treballada, 45 per donar classe i 45 en concepte de coordinació, mentre algunes veus  que es contractés a professors en atur que necessitessin més aquests ingressos.

L’Informe de Riscos Psicosocials

El 8 d’abril de 2013, Francesc Auquer i Àlex Llonch, tècnics en Ergonomia I Psicosociologia Aplicada de la Secció de Prevenció de Riscos Laborals de la Generalitat de Catalunya, amb el vist-i-plau del cap de la Secció, Alejandro Esteban Egea, van mantenir una entrevista amb l’equip directiu de l’Institut Nicolau Copèrnic i el 17 del mateix mes van realizar un Informe de riscos psicosocials del centre, dirigit per Javier Laganga des de fa més de cinc anys, en què cada curs han canviat els caps d’estudis, el secretari i la coordinadora de qualitat. La coordinadora pedagògica, que hauria rebut presumptament sobresous per part del director, porta més de quatre cursos, com també el coordinador del Projecte d’Integració de Formació Professional.

L’equip directiu va exposar que no existien problemes entre el personal del centre i que sempre s’havien mantingut les formes, tot i que alguns docents havien provocat enfrontaments perquè eren contraris a la línia educativa de direcció i tenien una imatge crítica vers la Formació Professional.

L’Informe va concloure que hi havia una falta de transparència per part de l’equip directiu, que usava la jerarquització per mantenir-se i rebutjava qualsevol participació aliena en les decisions sobre el treball, el material i la seva qualitat. A més,  també denunciava manca de transparència mitjançant amenaces, falta de precisió amb informacions contradictòries, ús d’informació privada contra alguns companys, vexacions, ridiculització, desvalorització, amenaces d’expedient, de pèrdua de treball, comentaris sobre la vida personal de les persones en reunions informals, generació de malestar entre companys i foment de dos bàndols, provocant polarització, segregació entre cicles formatius i ESO i Batxillerat i una manca de línia pedagògica en el centre per canvis constants de caps d’estudis.

Però l’informe anava més enllà i observava un tracte inequitatiu entre docents amb bones relacions amb l’equip directiu, rebent aquests avantatges en horaris, en descàrrega de responsabilitats, mentre que altres eren discriminats i se’ls augmentava la càrrega lectiva. L’informe denotava favoritisme i ús de la jerarquització interessadament com a mitjà de control, així com l’ús de personal no estable per garantir el control (l’ED compta amb dos interins que teòricament són personal de reforç), per aquest motiu critica l’alt índex d’abandonament a l’Equip Directiu.

L’abús de poder que denunciava l’informe es basava en què membres de l’Equip Directiu no complien amb les seves responsabilitats laborals i les carregaven sobre el personal de categories inferiors, als qual no donava suport.Tampoc prenia mesures davant d’agressions físiques i verbals dels alumnes, burlant-se i ridiculitzant al personal agredit.

L’Informe també es va fer ressó de que alguns professors acusaven a l’Equip Directiu de cobrar sobresous sense haver desenvolupat cap tasca, de l’existència d’un centre docent paralel i de priorització d’aspectes relacionats amb la imatge externa del centre, amb els resultats de les PAU, el centre informàtic o les auditories. Així, va concloure amb la necessitat de mediació externa i d’un canvi de l’equip directiu.

Tot i això, l’informe no era totalment crític amb l’equip directiu, i també defensava una total transparència del centre i acusava un grup de 5-10 persones de qüestionar permanentment qualsevol decisió de l’Equip Directiu, “provocant desgast en el centre”. Segons els tècnics que van analitzar la situació, l’enfrontament entre els dos bàndols va crear tensió amb el detonant de la Fundació. Van considerar que les diferències entre els dos sectors eren pedagògiques i ideològiques i que els professors ni col·laboraven ni participaven en la presa de decisions del centre. L’informe també denunciava comentaris contra els interins, divulgació de rumors, manipulació de famílies i alumnes per aconseguir evitar la Fundació.

Dades de l’Informe sobre els treballadors

Foto: Pintada anònima a les parets de l’Institut contra la pressumpta malversació de fons del director, Javier Laganga.

CCOO afirma conèixer la situació

Manel Pulido, responsable d’acció sindical de Comissions Obreres, va afirmar a aquest mitjà conèixer informacions similars a les que ha tingut accés infoTalQual, i haver posat tot en coneixement del Departament d’Ensenyament, tot i que no va poder confirmar si hi havia o no una investigació oberta. Fonts properes al Departament van afirmar a infoTalQual que l’expedient sobre el centre està obert però ha conclòs que no s’ha comès cap irregularitat. Així mateix, va dir que han tingut coneixement des del sindicat de algun tipus de moviment econòmic, però que no s’havien posat en contacte amb la Sindicatura de Comptes ni tenien cap confirmació oficial de que aquesta ho estigués investigant. Fonts properes a la Sindicatura no van voler negar ni afirmar a aquest mitjà si ho estaven investigant “perquè es un procés de fiscalització que està obert”.

Mercedes Gómez, del Departament d’Ensenyament de CCOO al Vallès Occidental, va assegurar que en cap moment l’Ajuntament de Terrassa va poder donar el vist-i-plau a la Fundació perquè ella va trobar-se amb Manel Pérez, regidor d’Educació, i li va mostrar els seus dubtes respecte aquesta qüestió.

Els pares i mares, preocupats

Molts pares i mares del centre consideren que el director no tenia cap interès en la ESO ni en el Batxillerat, que se centra en la Formació Professional, i que tenen dubtes encara sobre l’interès, possiblement econòmic, d’aquest en la Formació Ocupacional. L’AMPA del centre valora negativament la inestabilitat i rotació de caps d’estudis. Denuncien mala praxis per part d’alguns professors i manca de tutories i d’entrevistes amb els pares. Segons afirmen, són ells els que estan fent la feina que hauria de fer l’Equip Directiu, sobre el qual han d’estar constantment a sobre per veure si està desenvolupant correctament les seves tasques.

Les famílies dels alumnes van demanar una assemblea extraordinària urgent a través d’una petició i, tot i estar obligats per llei a acceptar fer-la, se’ls va dir que no es considerava oportú. Actualment estan pendents d’una reunió amb inspecció, però consideren que en el institut hi ha deficiències i que no s’inverteix suficientment en aquest.

El responsable de l’Ajuntament va votar que si a la Fundació

El responsable de l’Ajuntament al Consell Escolar del Nicolau Copèrnic és Josep Ballart, pare de l’actual alcalde de Terrassa i membre també del Partit dels Socialistes de Catalunya. infoTalQual va voler parlar amb ell en saber que havia votat que si a un tema tan polèmic al centre com la Fundació. Ballart va insistir en què “no era massa oportú investigar tot això ara que el centre ha aconseguit un mínim d’estabilitat” i va afirmar que pedagògicament “és un centre extraordinari”. Aquesta informació no concorda amb les afirmacions de l’AMPA. Respecte a les tensions entre professors, considera que hi ha dos bàndols separats per ideologia, ja que “alguns professors van a fer política als claustres i als consells escolars”, que el detonant va ser la Fundació i que la comptabilitat ha sigut impecable en els darrers anys. Tot i això, el comptable del centre és un dels noms que figura entre els professors que podrien haver rebut sobresous.

En ser preguntat pel seu vot favorable a la Fundació, va afirmar que tenia el vist-i-plau de l’Ajuntament de Terrassa en aquesta decisió, que ho va considerar bona idea perquè gracies a la Fundació el centre podria aconseguir subvencions per la Formació Ocupacional, -tot i que ja les estava rebent sense aquesta necessitat-. A més, va voler deixar clar que tot són rumors per les discrepàncies entre professors i que en cap cas aquestes irregularitats s’han donat, així com va voler negar que ell hagi pogut rebre cap quantia econòmica relacionada amb el tema. Segons ell, el centre portava gairebé sis anys impartint aquests cursos.

El director nega qualsevol irregularitat

Aquest mitjà va posar-se en contacte amb el director del Nicolau Copèrnic, Javier Laganga, que va negar qualsevol tipus d’irregularitat en el centre. Tot i negar-se a rebre’ns, va mantenir contacte telefònic amb nosaltres per afirmar que el centre ha estat sotmès a una estricta vigilància durant aquest últim any i mig i no s’ha trobat res estrany. Tot i això, no va saber-nos delimitar quants cursos de Formació Ocupacional s’han impartit en el centre i va negar que corresponguessin als cursos 2010/2011 i 2011/2012.

Javier Laganga porta gairebé 30 anys exercint en pràcticament tots els nivells educatius. Saragossà de naixement, també ha estat implicat en política. És afiliat del Partit dels Socialistes de Catalunya i va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.  Actualment és membre de l’executiva de la sectorial de Societat Digital del partit i de l’escola de formació. Al llarg d’aquest temps, ha sigut denunciat per assetjament sexual i laboral per alguns companys.

Fotografies d’un sopar oficiós amb pares, mares, alumnes i ex-alumnes de l’Institut Nicolau Copèrnic. Suposadament ell s’encarregava de distribuir els regals corresponents a l’amic invisible. La persona destinatària havia de donar-li un petó a la boca per rebre el regal. Considerem que cadascú és lliure de tenir la conducta que cregui més apropiada i exercir les seves llibertats com cregui convenient, però trobem que potser no és la conducta desitjada per algú que ha estat denunciat per assetjament sexual i laboral, i que utilitza un llenguatge sexista i masclista.

Javier Laganga travesti
Javier Laganga vestido de travesti besando a un profesor

Manel Pérez tenia dubtes sobre la Fundació

El regidor d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa va parlar personalment amb el Director Territorial pel tema de la Fundació i li va expressar els seus dubtes sobre el tema, a més de comentar-li si ell tenia coneixement de què podia representar la Fundació.

Manel Pérez afirma que sabien, a l’Ajuntament, el que estava passant al col·legi gràcies a diverses vies. Primer a través de Josep Ballart, i també a través dels membres de l’AMPA del centre. A més, representants sindicals i professors del propi institut també s’han reunit amb ell, així com el director. El regidor va contrastar les diferents vies d’informació i va traslladar al director territorial les tres principals qüestions sobre què va rebre informació: assetjament sexual, laboral i malversació de fons. Aquest, però, afirma no haver trobat cap irregularitat.

One comment

  1. yo soy quiqui ling estudiante infomant y sabia que ganga lobaba el dinelo del copelnic a mi me lobo la pala de pingpong mal dilectol

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *